Circular_1t

FARMACOTERÀPIA

Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 / Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

Taula 6. Característiques del diferents α -blocador 22,23,24,25,26,27

Fàrmac

Dosificació

Situacions especials

Eliminació

Efectes secundaris

Doxazosina

Ràpida: 2-8 mg / 24 h. Retard: 4-8/24h Titulació a l’inici (2mg/dia)

IH: ajustar dosi IR greu: precaució

femtes

Mareig

Astènia

Cefalea

Prazosina

2mg/12h Titulació a l’inici

IH: ajustar dosi

femtes

Congestió nasal

Terazosina

5-10 mg/24 h Titulació a l’inici (1-2mg/dia) Ajustar en gent gran (0,5mg/dia)

IH: precaució IR: precaució

40% femta 60% orina

Hipotensió ortostàtica (sobretot els no uroselectius). Donar la dosi a la nit

Ejaculació retrògrada (tamsulosina i silodosina) IFIS (sobretot tamsulosina)

Alfuzosina

Ràpida: 2.5 mg/8 h; màxim de 10mg/24h Retard 5 mg/12 h (o 10mg /24 h) Titulació a l’inici. Ajust en gent gran (1mg/12h o 5mg/24h retard).

IH: ajustar dosi (ràpida), contrain- dicat retard IH greu: contraindicat IR: ajust dosi IR greu: precaució

femtes

Retirar uns dies abans intervenció

Silodosina

4-8mg/24h

IR: ajustar dosi

55% femta 35% orina

Tamsulosina

0,4 mg/24 h

IH greu: contraindicat IR greu: precaució

orina

L’enzim 5-alfa-reductasa presenta dos isoenzims. El tipus 1 expressat principalment a la pròstata i el ti- pus 2 amb més expressió en altres teixits. La finaste- rida inhibeix l’isoenzim tipus 2 i la dutasterida el tipus 1 i el 2. A diferència dels α -blocadors, a més de reduir els STUI i millorar la qualitat de vida, els 5-ARI redueixen el volum prostàtic entre un 20 i un 30% i el nivell de PSA un 50%, especialment en pacients amb un vo- lum de pròstata >40ml 29 . La reducció dels símptomes, però, és menor que la dels α -blocadors i l’efecte te- rapèutic tarda entre 3 i 6 mesos a aparèixer tot i que després es manté més temps 9,17 . Cal tenir en compte el fet que redueix els nivells de PSA a la meitat quan es vol fer el seguiment. A l’hora d’interpretar els resultats d’un PSA en un pacient trac- tat amb 5-ARI més de 6 mesos s’han de doblar els valors de PSA per poder-los comparar amb els valors inicials o amb valors normals d’homes no tractats 28,29 . Un estudi recent indica que una altra opció seria es- tablir un nou PSA basal sis mesos després d’iniciar el tractament. A partir d’aquí monitorar de forma regular i considerar que, a partir d’aquest, qualsevol augment del PSA pot indicar presència de càncer de pròstata o falta d’adherència al tractament farmacològic i cal avaluar la situació 30 .

La finasterida redueix els nivells de DHT al voltant del 70%, millora els símptomes i redueix el risc de RAO un 57% i de cirurgia un 55% 3,28 . La dutasterida ha mostrat reduccions de la DHT superiors al 90%, millora dels símptomes, reducció del volum prostàtic un 23% el primer any i reducció del risc de RAO un 57% i el de cirurgia un 48% als 2 anys 29,31,32 . La dosi de finasterida és de 5mg/24h i la de dutas- terida de 0,5mg/24h, independent dels aliments i no cal ajustar la dosi en gent gran ni en IR. Cal anar amb precaució en pacients amb IH i estan contraindicats en IH greu. Es metabolitzen pel citocrom P450 - 3A4 i 3A5. Cal tenir precaució a l’hora de combinar-los amb fàrmacs inhibidors potents del CYP3A4 ja que poden augmentar-ne les concentracions 28,29 . A nivell d’efectes adversos, els més freqüents són els de tipus sexual com la disfunció erèctil, la reducció de la libido, trastorns d’ejaculació i ginecomàstia. Des- prés del primer any de tractament, la freqüència dels efectes adversos es redueix fins a valors de l’1-2% 28,29 . Al juny del 2011 l’FDA va emetre una alerta per avi- sar que podien augmentar el risc de càncer de pròstata d’alt grau 33 . En aquests últims temps, però, un estudi de casos i control de base poblacional a partir de regis- tres nacionals suecs, ha demostrat que, en conjunt, l’ús d’aquests fàrmacs va associat a una reducció del risc de

10