Circular_1t

FARMACOTERÀPIA

Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1

càncer de pròstata i es mostra significativa en casos de càncer de grau baix i no va mostrar associació en els de grau elevat 34 . Per altra banda, tot i que la informació so- bre el risc de càncer de mama en homes en tractament amb finasterida no és concloent, diferents països han inclòs aquesta alerta a la fitxa tècnica 17,28 . Tractament combinat Atès que la diana terapèutica dels dos grups far- macològics és diferent, una opció de tractament és utilitzar l’associació. Es poden combinar dos fàrmacs en monoteràpia o administrar una presentació amb combinació a dosis fixes. Actualment, només està comercialitzada la combinació de tamsulosina (TA) + dutasterida (DU) amb indicació per al tractament dels STUI moderats-greus i la reducció del risc de RAO i de cirurgia. La dosi recomanada és d’una càpsula cada 24h de tamsulosina (0,4mg) + dutasterida(0,5mg) 29 . De les diferents combinacions possibles hi ha estu- dis sobre la de finasterida amb diferents α -blocadors, principalment doxazosina, com en el MTOPS 14 i de dutasterida amb tamsulosina com l’estudi Com- bAT(35,36). No s’han trobat diferències en la farmaco- cinètica i la farmacodinàmica de la combinació amb re- lació a la dels productes per separat 13 . Per altra banda, no hi ha evidència que justifiqui que l’associació de TA + DU sigui millor que la de finasterida amb qualsevol blocador α -1 adrenèrgic 13, 37 . L’estudi i l’anàlisi dels resultats del MTOPS i del CombAT demostren que en el primer any o any i mig de tractament la combinació té la mateixa eficàcia que els α -blocadors en monoteràpia. A llarg termini (2-4 anys)

en l’IPSS hi ha diferències estadísticament significatives entre la combinació i la monoteràpia però no és clínica- ment significativa basant-se en la reducció mínima de tres punts. Sí que es va veure en els pacients amb pròs- tata >40nl/ml una reducció del risc de RAO i cirurgia amb relació a la monoteràpia amb α -blocadors, però no a la monoteràpia amb 5-ARI 14,35,36,37 . Les reaccions adverses de la combinació són su- periors que en monoteràpia tant en l’ MTOPS com en el CombAT (ex: 28% en comparació al 21% amb DU i 19% amb TA), per causa sobretot dels trastorns de la funció sexual. Tot i així, en el estudi CombAT, els aban- donaments per reaccions adverses van ser similars en tots els grups. Sí que es va observar una més gran incidència de insuficiència cardíaca amb la combina- ció i amb TA sola en comparació amb la DU(29,34). A l’estudi a quatre anys s’observa que la incidència d’efectes adversos disminueix amb el temps de trac- tament tant en la combinació com en monoteràpia 29,36 . S’ha considerat que en mostrar els dos grups far- macològics resultats en temps diferents, l’ús de com- binacions a dosis fixes pot no ser d’utilitat especial- ment a l’inici del tractament 17,37 . Un altre motiu per no utilitzar la combinació a dosis fixes és que alguns estudis han mostrat que es possible la retirada del blo- cador α -1 adrenèrgic als 6-12 mesos del tractament combinat, sense recurrència en els símptomes 9,13,17,37 . Fitoteràpia Els extractes de plantes medicinals constitueixen una opció terapèutica popular per raó del perfil favorable de seguretat que ofereixen ja que entre d’altres avantatges

11