Circular_1t

Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 / Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

A. Camacho, resident de farmàcia, Servei de Farmàcia, Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia. R. M. Parés, farmacèutica adjunta, Servei de Farmàcia. Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia. A. Perelló , cap de servei de farmàcia, Servei de Farmàcia, Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia. Insuficiència renal associada a VIH FARMASSISTÈNCIA

La primera associació entre infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) tipus 1 i malaltia renal apareix en un estudi publicat l’any 1984 que destacava la relació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida amb la glomeruloesclerosi focal i segmental com a prin- cipal dany renal 1 . Actualment, l’afectació de la funció renal és una com- plicació relativament freqüent en pacients amb infecció VIH 2 . El deteriorament renal en pacients en tractament antiretroviral no el produeix exclusivament la toxicitat del tractament sinó que hi ha una interacció complexa entre factors de risc individuals, efectes relacionats amb el vi- rus i la toxicitat intrínseca del tractament antiretroviral. L’aparició del tractament antiretroviral de gran activi- tat (TARGA), principalment en l’última dècada, ha donat com a resultat una reducció de la morbiditat i la mortalitat d’individus infectats per VIH 3 , no obstant això, amb una esperança de vida de la població infectada cada cop més alta, en aquests últims anys la perspectiva del pacient ha canviat i l’aparició d’afeccions comunes i cròniques que poden desencadenar una malaltia renal crònica (MRC) augmenta. En la població general, l’MRC té una trans- cendència multiorgànica considerable que podria tenir connotacions especials en pacients infectats pel virus. Epidemiologia Últimament, diferents estudis de cohorts han posat de relleu la importància de les complicacions renals en pacients amb infecció VIH tipus 1 com una causa de mor- bimortalitat 4-8 , motiu pel qual cal saber els antecedents i com aquestes s’han distribuït en el temps. Un primer estudi 4 que examinava les tendències a les malalties consignades en certificats de defunció que mencionaven pacients amb infecció per VIH, va eviden- ciar un canvi en el període comprés entre 1995 i 1999 amb un descens de la proporció de malaltia per citome- galovirus, anorèxia/caquèxia i demència o encefalopatia,

mentre que per septicèmia, malaltia hepàtica, renal i car- díaca van mostrar un increment de la prevalença. Un altre estudi 5 molt similar i més pròxim en el temps examinà les causes de mort que constaven als certificats de defunció de persones infectades per VIH en l’era ini- cial amb TARGA i la conclusió va ser que la mort no prò- piament per SIDA havia reemplaçat la mort per malaltia SIDA (incidència de tumors i infeccions oportunistes) als Estats Units, i la malaltia renal apareixia com a primera causa en un 12,2% de casos. Vist el canvi de tendència en les causes de mort del pacient VIH i com s’ha produït un augment progressiu d’altres malalties no associades directament a la immu- nodeficiència, sorgeix un interès creixent per estudiar les raons de l’increment en la prevalença d’MRC en aquest grup de pacients. Un estudi 6 de cohorts multicèntric fet amb 2.057 do- nes infectades pel virus va avaluar la proporció de pro- teïnúria com a principal manifestació d’afectació renal, va determinar quins eren els principals factors predictius per regressió logística multivariable i els factors que es- tarien associats al desenvolupament de fracàs renal. En aquesta cohort es va detectar la presència d’un 32% de proteïnúria com a predictiu d’aquesta. L’anàlisi inicial d’orina incloïa: la raça negra, un recompte absolut de limfòcits CD4 < 200 mm 3 , una alta càrrega d’RNA viral (còpies/mL) i la presència d’anticossos antihepatitis C. Entre els factors associats amb desenvolupament de fracàs renal s’hi van incloure: recompte absolut de limfò- cits CD4 < 200 mm 3 , albúmina baixa, càrrega d’RNA viral (còpies/mL), nivells elevats de creatinina sèrica i pressió arterial sistòlica elevada. Un últim estudi 7 que reflecteix el rol directe del ronyó en la modulació de la malaltia VIH o com una funció renal alterada pot actuar com a marcador de comorbiditat ele- vada en aquest grup de pacients. En l’era TARGA es van

14