Circular_1t

EDITORIAL

Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 / Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

Editorial Tomàs Casasín i Edo

Fa poc, en unes declaracions als mitjans de comunicació, el nostre president Jordi de Dalmases assenyalava el fet que la universalització de la sanitat pública ha introduït canvis progressius per fer econòmica- ment viables les expectatives més ambicioses en benefici de la salut i de la sanitat dels ciutadans. Sistemes de preus de referència, políti- ques de genèrics, direcció per objectius són moltes de les mesures aplicades al món de la farmàcia. Si a aquestes mesures hi afegim la profunda crisi econòmica que viu el món occidental, sumem una pre- ocupació més al farmacèutic comunitari com és la de cobrar a final de mes per la feina feta. Igualment, el farmacèutic que treballa a l’atenció primària, a hospitals i al sector públic en general, ha vist reduïda la nòmina de manera considerable i els interins i eventuals contractats pateixen cada mes per la renovació. Ens agradi o no, el paper del farmacèutic a l’oficina de farmàcia ha canviat i encara ha de canviar més. Segur que no serà el mateix i segur que a ningú l’interessa que sigui el mateix ni que les retribucions de- penguin exclusivament del preu del medicament dispensat. Per això, la proposta és un sistema mixt associat al cost del fàrmac i a la gestió del coneixement que representa la dispensació. Aquest número de la Circular Farmacèutica inclou un article que tracta de l’informe Almagro, publicat fa 30 anys, elaborat per un grup de farmacèutics de diferents àmbits de la professió, convidats pel Col·legi de Farmacèutics de Ciudad Real per debatre els problemes que, a parer seu, afectaven la farmàcia d’aleshores i en especial els as- pectes més relacionats amb les aspiracions i el desenvolupament dels professionals sobre el present i el futur de la farmàcia espanyola. Els reunits es van plantejar el paper del farmacèutic en el sistema sanitari, van qüestionar el nivell de formació continuada deficient que arrosse- gava la professió i va proposar potenciar el paper de la farmàcia clínica als hospitals, crear centres d’informació de medicaments. A més, el paper de la farmàcia assistencial orientada al pacient i exercida a la far- màcia comunitària, farmàcia especialitzada en els serveis hospitalaris, recerca i investigació. Si bé l’exercici de la farmàcia, els plans d’estudi i la formació conti- nuada han canviat entre aquests dos períodes, passats 30 anys nova- ment ens plantegem el paper i l’encaix del farmacèutic assistencial en el sistema sanitari i, en el cas de la farmàcia comunitària, fins i tot el sistema de remuneració mitjançant l’ampliació de la cartera de serveis i com donar prioritat a activitats que facilitin la sostenibilitat del siste- ma sanitari en conjunt.

4