Circular_1t

FARMACOTERÀPIA símptomes prostàtics (IPSS) - Una exploració física completa que inclogui tacte rectal - Una analítica d’orina Anamnesi L’anamnesi valorarà els antecedents de malaltia prostàtica i la presència d’altres malalties que poden presentar els STUI com a símptomes. Per altra ban- da, serà important preguntar també si el pacient pren algun fàrmac que pugui afectar el funcionament del sistema urinari (taula 2) i per l’estil de vida que porta (consum de cafeïna, alcohol o la quantitat de líquids) 1,3,4 . La taula 3 presenta una llista dels STUI que es clas- sifiquen en dos tipus: obstructius o de buidament i irritatius o d’ompliment. Els símptomes irritatius són els que interfereixen més en la vida diària del pacient i en la qualitat de vida 3 . Per valorar la gravetat dels STUI s’utilitzen esca- les internacionals com l’AUA (American Urological Association Symptoms Index) o, en el nostre entorn, l’escala IPSS (International Prostate Symptom Score) (taula 4). És un qüestionari autoadministrat pel pacient que consta de dues parts 4,8 : - Determinació del grau de gravetat: set preguntes puntuades del 0 al 5. • lleu: IPSS < 8 punts • moderada: IPSS entre 8-19 punts • greu: IPSS > 20 punts La puntuació de la gravetat de la simptomatologia va de 0 a 35 punts i com més alta, més greu és. - Determinació del grau d’ afectació de la qualitat de vida: una pregunta • lleu: 0-2 punts

Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 / Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

• moderada: 3 punts • greu: IPSS 4-6 punts

No sempre hi ha una relació directa entre la grave- tat dels símptomes i el grau d’afectació de la qualitat de vida. Aquest factor por variar segons el pacient 1,4 . Exploració física i proves analítiques Les principals proves que es duen a terme són 3,9 : - Exploració física general amb palpació abdominal: per descartar infecció urinària o altres signes d’afectació renal. - Valoració de la freqüència i del volum miccionals. - Tira reactiva d’orina: per identificar les complicacions de l’HBP i per descartar malalties que cursen amb clínica similar. Si és normal i el pacient presenta STUI cal continuar l’estudi de l’HBP. - Tacte rectal: és imprescindible fer-lo correctament. És molt simple, fàcil i ràpid. Cal, però, explicar la pro- va al pacient amb delicadesa i dur-la a terme amb la bufeta buida. El tacte rectal és molt útil per determinar la mida, però també la forma, l’heterogeneïtat, la consistència i la sensibilitat de la pròstata. Permet fer un diagnòstic diferencial amb relació al carcinoma prostàtic (CaP) i la prostatitis. La pròstata normal té la mida d’una castan- ya, sense nòduls, amb vores llises ben delimitades, és mòbil i indolora 1,3 . Tot i això, un tacte rectal normal no descarta un CaP ja que en fase precoç es considera que mitjançant el tacte rectal només és detecten un 10% dels casos. L’ús conjunt del tacte rectal i el resultat de la determi- nació de l’antigen prostàtic específic, prostate speci- fic antigen (PSA), permeten excloure la presència de CaP entre altres 6 .

Taula 3: Relació dels tipus de STUI que es presenten en la HBP 1,3

SÍMPTOMES OBSTRUCTIUS

SÍMPTOMES IRRITANTS

• Retard de l’inici de la micció • Disminució del calibre i de la força del doll • Micció intermitent o prolongada • Degoteig postmiccional • Sensació de micció incompleta • Retenció urinària • Incontinència per sobreeiximent

• Pol·laciúria • Nictúria • Micció imperiosa • Incontinència d’urgència • Dolor suprapúbic

6