Circular_1t

FARMACOTERÀPIA la qualitat de vida del pacient. L’abordatge terapèutic pot variar segons l’edat, el tipus de simptomatologia, les complicacions que té el pacient i l’afectació de la qualitat de vida 1,6,15 . Es considera com a llindar de milloria clínicament significatiu i perceptible quan, amb el tractament, l’escala IPSS millora un mínim de tres punts amb rela- ció al punt basal del diagnòstic 15,16 . Hi ha tres opcions terapèutiques possibles que de-

Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 / Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

grups farmacològics com els anticolinèrgics o els inhi- bidors de la fosfodiesterasa-5 (inhibidors 5-PDE) en el tractament de l’HBP. S’ha vist que els fàrmacs anticolinèrgics milloren els STUI i estan indicats en el tractament de bufe- ta hiperactiva o problemes de buidatge, tant en ho- mes com en dones. L’ús en monoteràpia, però, està contraindicat per al tractament de l’HBP a causa de la possibilitat d’un buidatge incomplet de la bufeta o de desenvolupar retenció urinària (13). Les últimes re- comanacions indiquen que en HBP podrien ser útils en combinació amb un α -blocador en pacients amb simptomatologia especialment irritant que presentin també síndrome de bufeta hiperactiva, residu post- miccional menor a 200ml i que no hagin millorat amb monoteràpia amb el α -blocador. Cal precaució, però, si hi ha símptomes obstructius 13,17,18 . Els inhibidors 5-PDE estan indicats en la disfunció erèctil i han demostrat també una millora dels STUI comparats amb placebo ja que han reduït l’IPSS en- tre un 17% i un 35% 9,13,19 . Encara que no hi ha prou evidència de l’efecte a llarg termini, sembla que podrien ser útils en pacients amb disfunció erèctil que paral·lelament pateixen STUI, com en el cas de l’HBP 18,19 . Tampoc no hi ha prou evidència per recoma- nar-los en combinació 20 . Últimament han rebut la indi- cació per al tractament dels STUI en HBP en diferents països, però encara no a Espanya. Encara no hi ha prou evidència sobre el paper que poden jugar els fàrmacs ß-3-agonistes(18). Blocadors α -adrenèrgics Actuen blocant els receptors α -1 adrenèrgics que estan en el coll vesical, la uretra prostàtica i la pròs- tata. Aquest bloqueig permet una relaxació de la fi- bra muscular llisa, disminueix la resistència uretral a la sortida de l’orina i facilita la micció. Hi ha diferents subtipus de receptor α -1 adrenèrgics (A, B, D, L) i el predominant en la pròstata és el subtipus α -1A en un 98% 21 . Els primers fàrmacs que es van utilitzar eren α -blocadors no selectius que actuen tant sobre el re- ceptor α -1 com en l’ α -2, però presenten importants

penen de factors diferents: - Consells sobre estil de vida - Tractament farmacològic - Tractament quirúrgic Consells d’estil de vida

La taula 5 recull les recomanacions que es donen als pacients amb HBP per millorar els símptomes i la qualitat de vida. Una revisió va mostrar que després d’un segui- ment d’entre 2.6 i 5 anys, un 16% dels homes mante- nien els símptomes estables i un 38% van millorar 17 . Tractament farmacològic Quan les mesures d’estil de vida no són suficients, és pot optar pel tractament farmacològic. Els tractaments farmacològics no són tan efi- caços com els quirúrgics, però aporten prou millora simptomàtica amb pocs efectes secundaris. Al voltant del 60% dels pacients tractats milloren els símpto- mes de manera clínicament significativa 13,15 . Els dos grups farmacològics amb indicació per al tractament dels STUI en pacients amb HBP són: Per raó del mecanisme d’acció els α -blocadors serveixen únicament per reduir la simptomatologia i, en canvi, els 5-ARI actuen també reduint el volum prostàtic. Durant el primer any de tractament els α -blocadors són més efectius que els 5-ARI en la mi- llora dels símptomes 13,15 . D’altra banda, a vegades també s’utilitzen extrac- tes de plantes tot i que l’evidència de l’eficàcia és li- mitada. Fa poc s’ha estudiat el paper que poden tenir altres - Blocadors alfa- adrenèrgics( α - blocadors) - Inhibidors de la 5-alfa-reductasa (5-ARI)

8