Santillana Informa

Sintaxi: termes bàsics La nova sintaxi normativa fa servir alguns termes que actualitzen les denominacions de les gramàtiques tradici- onals o hi alternen. En el quadre següent hi ha les equivalències dels més freqüents.

subjecte

argument extern (del verb)

complements regits

arguments interns (del verb)

adjunt al predicat

complement circumstancial del predicat

adjunt oracional

complement circumstancial de l’oració

verb finit

verb conjugat

verb no finit

verb no conjugat, forma no personal del verb (infinitiu, participi o gerundi)

element que apareix davant del nucli d’un sintagma; en el cas del sintagma nominal: determinants (articles, demostratius i possessius), quantificadors (numerals, quantitatius, indefinits i universals) i adjectius anteposats tradicionalment considerades preposicions quan porten un sintagma nominal darrere i adverbis quan no en porten: dins , davant , darrere (locatives); abans , després (temporals) estar , continuar , esdevenir , quedar , acabar , semblar , parèixer i altres (contenen significat aspectual o modal; per exemple, el verb estar conté la idea de permanència o la de resultat ) el complement locatiu dels verbs ser i estar ( -se ) (també continuar , seguir , quedar ( -se ), romandre , acabar ; sovint l’ús d’aquests verbs amb un complement locatiu s’ha considerat intransitiu) només el verb ser (no conté significat aspectual o modal, només conté la flexió)

especificador

preposicions intransitives

verb copulatiu

verbs quasicopulatius

atribut locatiu

sense especificador; és a dir, sense determinant (article, possessiu o demostratiu) ni quantificador (numeral, indefinit o quantitatiu)

sintagma nominal escarit

verb o predicat que té un subjecte que semànticament s’interpreta com un complement i que té un comportament sintàctic mixt amb el complement directe: arriba un tren " n’arriba un ; arriben dos trens " n’arriben dos

construcció inacusativa

Ordre dels elements • Hi ha coma entre un constituent dislocat (és a dir, tematitzat) a la dreta i la resta de l’oració: No en parlarem mai més, d’això ; la coma és optativa quan el constituent està dislocat a l’esquerra i en general s’evita si té una estructura poc complexa: D’això no en parlaremmai més . (§ 33.3) • Quan l’element dislocat és un nom (amb complements o sense), va precedit de la preposició de en la dislocació a la dreta però aquesta preposició és optativa en la dislocació a l’esquerra: (De) melons en queden pocs ; En queden pocs, de melons . Amb els adjectius dislocats, la preposició és optativa sempre: (De) llesta ho era molt ; Ho era molt, (de) llesta . (§ 33.3.2) • Una de les maneres d’expressar èmfasi contrastiu és la focalització sintàctica, i l’element focalitzat se separa de la resta de l’oració per mitjà d’una coma: A Badalona, volen anar a viure (i no a Montgat) ; La Marta, vindrà (i no l’Albert) . (§ 33.4.1.2) Article indefinit • L’article indefinit pot tenir el significat de ‘uns quants’, tot i que és un valor molt restringit: Encara he de fer unes trucades ; I si demanéssim unes ostres per a acompanyar el xampany? ; Enretireu la taula uns pams més . Amb aquest significat de ‘alguns’ o ‘uns quants’, també el trobemen oracions com Fa uns dies que no veig el gat , i per tant també en altres construccions paral·leles, com ara fa uns mesos , fa uns anys … (§ 16.3.2.2 d )