Santillana Informa

ORTOGRAFIA CATALANA

Els retocs a l’ortografia

No totes les modificacions o ampliacions que s’han fet en l’ortografia en aquesta última revisió afecten la llengua general i més habitual. Les que poden tenir més incidència en l’ensenyament són les següents:

Duplicació de r en alguns compostos i derivats En general, en els compostos i els derivats el segon formant no duplica la r : contrarestar , Bielorússia , iberoromà , preromànic , semirecta … Però s’escriuen amb rr : arraconar (amb prefix a- verbalitzador); irracional (amb prefix ir- variant de in- ); virrei , prerrogativa (ja formats en llatí); aiguarràs , bancarrota (compostos manllevats); arreveure , anorrear (paraules derivades de locucions); hemorràgia , diarrea , seborrea , hemorroide (compostos amb radicals d’origen grec). Ara s’afegeixen a les paraules amb rr : 1. Les paraules formades amb els prefixos a- (privatiu) i cor- (variant de con- ): arrítmia , correferent , corresponsable . 2. La paraula erradicar i els seus derivats: erradicació , erradicatiu . 3. Els compostos amb els radicals d’origen grec: raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo- ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco- ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’: cefalorraquidi , batirreòmetre , otorrinolaringòleg , ornitorrinc , arrizotò- nic , cinorròdon . Reducció del nombre de paraules amb accent diacrític Les paraules que porten accent diacrític s’han reduït fins a vint-i-una: quinze paraules més el plural de sis d’aquestes quinze. Així, en porten: • bé (adverbi; nommasc., pl., béns ): Fes-ho bé ; Els béns immobles . • déu (pl., déus ): Un déu grec ; els déus grecs . • és (verb ser ): Un ratolí és un mamífer . • mà : (el pl., mans , no porta accent). Dona’m la mà . • més (quantitatiu): No en vull més . • món (el pl., mons , no porta accent: el possessiu és mos : mos pares ): Això passa a tot el món . • pèl (nom; pl., pèls ): Hi ha un pèl a la sopa ; No té pèls a la llengua . • què (relatiu, interrogatiu i exclamatiu; nommasc., pl. quès ): L’assumpte de què parlem ; Què vols? ; Què has dit! ; Ja em diràs el què ; Vull saber tots els quès d’aquest assumpte . • sé (verb ser ): Ja ho sé . • sí (adverbi afirmatiu; nom masc. ‘afirmació’, pl. sís ): M’ha dit que sí ; S’aprova la proposta per quaranta sís contra tres nos . • sòl (nom, ‘terreny’; pl., sòls ): Un sòl fèrtil ; Aquesta planta es fa en sòls sorrencs . • són (verb ser ): Les orenetes són ocells . • té (3a persona del present indicatiu i imperatiu del verb tenir ): Té molta sort ; Té, el llibre que em vas deixar . En general, els compostos i derivats de les paraules que porten accent diacrític no en porten, amb l’excepció dels que s’escriuen amb guionet: adeu (derivat de déu ), adeu-siau (derivat de adeu ), marededeu , rodamon , a contrapel , entresol , subsol ; però déu-n’hi-do , déu-vos-guard , pèl-roig . La normativa preveu l’ús discrecional de l’accent diacrític només en casos particulars, com ara les transcrip- cions d’usos metalingüístics de textos medievals, dialectals, etc., o en expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars, etiquetes, etc.) en què és possible més d’una interpretació de la paraula homògrafa i hi pot haver una ambigüitat que no resol el context comunicatiu. Excepcionalment, també es pot mantenir l’accent diacrític en els topònims: Cóll , Jóc , Móra , etc. • ús (nom, ‘utilització’): Fes ús del teu dret . • vós : La Neus parla de vós a son padrí .