12 / 32
Sintaxi: termes bàsics
La nova sintaxi normativa fa servir alguns termes que actualitzen les denominacions de les gramàtiques tradici-
onals o hi alternen. En el quadre següent hi ha les equivalències dels més freqüents.
subjecte
argument extern (del verb)
complements regits
arguments interns (del verb)
adjunt al predicat
complement circumstancial del predicat
adjunt oracional
complement circumstancial de l’oració
verb finit
verb conjugat
verb no finit
verb no conjugat, forma no personal del verb (infinitiu, participi o gerundi)
especificador
element que apareix davant del nucli d’un sintagma; en el cas del sintagma nominal:
determinants (articles, demostratius i possessius), quantificadors (numerals,
quantitatius, indefinits i universals) i adjectius anteposats
preposicions intransitives
tradicionalment considerades preposicions quan porten un sintagma nominal
darrere i adverbis quan no en porten:
dins
,
davant
,
darrere
(locatives);
abans
,
després
(temporals)
verb copulatiu
només el verb
ser
(no conté significat aspectual o modal, només conté la flexió)
verbs quasicopulatius
estar
,
continuar
,
esdevenir
,
quedar
,
acabar
,
semblar
,
parèixer
i altres (contenen
significat aspectual o modal; per exemple, el verb
estar
conté la idea de
permanència
o la de
resultat
)
atribut locatiu
el complement locatiu dels verbs
ser
i
estar
(
-se
) (també
continuar
,
seguir
,
quedar
(
-se
),
romandre
,
acabar
; sovint l’ús d’aquests verbs amb un complement locatiu s’ha
considerat intransitiu)
sintagma nominal escarit
sense especificador; és a dir, sense determinant (article, possessiu o demostratiu) ni
quantificador (numeral, indefinit o quantitatiu)
construcció inacusativa
verb o predicat que té un subjecte que semànticament s’interpreta com un
complement i que té un comportament sintàctic mixt amb el complement directe:
arriba un tren
"
n’arriba un
;
arriben dos trens
"
n’arriben dos
Ordre dels elements
• Hi ha coma entre un constituent dislocat (és a dir, tematitzat) a la dreta i la resta de l’oració:
No en parlarem
mai més, d’això
; la coma és optativa quan el constituent està dislocat a l’esquerra i en general s’evita si té una
estructura poc complexa:
D’això no en parlaremmai més
. (§ 33.3)
• Quan l’element dislocat és un nom (amb complements o sense), va precedit de la preposició
de
en la dislocació
a la dreta però aquesta preposició és optativa en la dislocació a l’esquerra:
(De) melons en queden pocs
;
En
queden pocs, de melons
. Amb els adjectius dislocats, la preposició és optativa sempre:
(De) llesta ho era molt
;
Ho era molt, (de) llesta
. (§ 33.3.2)
• Una de les maneres d’expressar èmfasi contrastiu és la focalització sintàctica, i l’element focalitzat se separa
de la resta de l’oració per mitjà d’una coma:
A Badalona, volen anar a viure (i no a Montgat)
;
La Marta, vindrà (i
no l’Albert)
. (§ 33.4.1.2)
Article indefinit
• L’article indefinit pot tenir el significat de ‘uns quants’, tot i que és un valor molt restringit:
Encara he de fer unes
trucades
;
I si demanéssim unes ostres per a acompanyar el xampany?
;
Enretireu la taula uns pams més
. Amb
aquest significat de ‘alguns’ o ‘uns quants’, també el trobemen oracions com
Fa uns dies que no veig el gat
, i per
tant també en altres construccions paral·leles, com ara
fa uns mesos
,
fa uns anys
… (§ 16.3.2.2
d
)