9 / 32
Els retocs a l’ortografia
No totes les modificacions o ampliacions que s’han fet en l’ortografia en aquesta última revisió afecten la llengua
general i més habitual. Les que poden tenir més incidència en l’ensenyament són les següents:
Duplicació de
r
en alguns compostos i derivats
En general, en els compostos i els derivats el segon formant no duplica la
r
:
contrarestar
,
Bielorússia
,
iberoromà
,
preromànic
,
semirecta
… Però s’escriuen amb
rr
:
arraconar
(amb prefix
a-
verbalitzador);
irracional
(amb prefix
ir-
variant de
in-
);
virrei
,
prerrogativa
(ja formats en llatí);
aiguarràs
,
bancarrota
(compostos manllevats);
arreveure
,
anorrear
(paraules derivades de locucions);
hemorràgia
,
diarrea
,
seborrea
,
hemorroide
(compostos amb radicals
d’origen grec). Ara s’afegeixen a les paraules amb
rr
:
1. Les paraules formades amb els prefixos
a-
(privatiu) i
cor-
(variant de
con-
):
arrítmia
,
correferent
,
corresponsable
.
2. La paraula
erradicar
i els seus derivats:
erradicació
,
erradicatiu
.
3. Els compostos amb els radicals d’origen grec:
raqui(o)-
‘columna vertebral’,
reo-
‘corrent’,
rin(o)-
‘nas’,
rinco-
‘trompa, bec’,
riz(o)-
‘arrel’ i
rodo-
‘rosa’:
cefalorraquidi
,
batirreòmetre
,
otorrinolaringòleg
,
ornitorrinc
,
arrizotò-
nic
,
cinorròdon
.
Reducció del nombre de paraules amb accent diacrític
Les paraules que porten accent diacrític s’han reduït fins a vint-i-una: quinze paraules més el plural de sis
d’aquestes quinze. Així, en porten:
• bé
(adverbi; nommasc., pl.,
béns
):
Fes-ho bé
;
Els béns immobles
.
•
déu
(pl.,
déus
):
Un déu grec
;
els déus grecs
.
•
és
(verb
ser
):
Un ratolí és un mamífer
.
•
mà
: (el pl.,
mans
, no porta accent).
Dona’m la mà
.
•
més
(quantitatiu):
No en vull més
.
•
món
(el pl.,
mons
, no porta accent: el possessiu és
mos
:
mos pares
):
Això passa a tot el món
.
•
pèl
(nom; pl.,
pèls
):
Hi ha un pèl a la sopa
;
No té pèls a la llengua
.
•
què
(relatiu, interrogatiu i exclamatiu; nommasc., pl.
quès
):
L’assumpte de què parlem
;
Què vols?
;
Què has dit!
;
Ja em diràs el què
;
Vull saber tots els quès d’aquest assumpte
.
•
sé
(verb
ser
):
Ja ho sé
.
•
sí
(adverbi afirmatiu; nom masc. ‘afirmació’, pl.
sís
):
M’ha dit que sí
;
S’aprova la proposta per quaranta sís
contra tres nos
.
•
sòl
(nom, ‘terreny’; pl.,
sòls
):
Un sòl fèrtil
;
Aquesta planta es fa en sòls sorrencs
.
•
són
(verb
ser
):
Les orenetes són ocells
.
•
té
(3a persona del present indicatiu i imperatiu del verb
tenir
):
Té molta sort
;
Té, el llibre que em vas deixar
.
•
ús
(nom, ‘utilització’):
Fes ús del teu dret
.
•
vós
:
La Neus parla de vós a son padrí
.
En general, els compostos i derivats de les paraules que porten accent diacrític no en porten, amb l’excepció dels
que s’escriuen amb guionet:
adeu
(derivat de
déu
),
adeu-siau
(derivat de
adeu
),
marededeu
,
rodamon
,
a contrapel
,
entresol
,
subsol
; però
déu-n’hi-do
,
déu-vos-guard
,
pèl-roig
.
La normativa preveu l’ús discrecional de l’accent diacrític només en casos particulars, com ara les transcrip-
cions d’usos metalingüístics de textos medievals, dialectals, etc., o en expressions puntuals o enunciats aïllats
(titulars, etiquetes, etc.) en què és possible més d’una interpretació de la paraula homògrafa i hi pot haver una
ambigüitat que no resol el context comunicatiu.
Excepcionalment, també es pot mantenir l’accent diacrític en els topònims:
Cóll
,
Jóc
,
Móra
, etc.
ORTOGRAFIA CATALANA