Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 /
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
36
F . Parrilla,
farmacèutic,, doctor en salut pública, Agència de Salut Pública de Catalunya
L’eliminació del xarampió a Catalunya
PÚBLICA
Conegut des de l’antiguitat, el xarampió és una
de les malalties epidèmiques que al llarg de la his-
tòria ha registrat brots importants
1
: el d’Atenes (any
4 aC), el d’Antonino (segle II), els de la Xina (anys
162 i 310), el de Tours (segle VI dC) i que és causa
una mortalitat elevada, sobretot en aquelles pobla-
cions que durant generacions han estat aïllades.
Un cas ben documentat és el de les Illes Fiji en què
l’any 1875 es va declarar un brot que en quatres
mesos va produir més de 20.000 morts i va delmar
la població autòctona més del 40%
1
. L’any 1980,
abans de la generalització de la vacuna, el xarampió
provocava 2,6 milions de morts l’any a tot el món i
l’any 2011 en van produir 158.000
2
.
Es tracta d’una malaltia exantemàtica, molt con-
tagiosa, que sovint apareix en l’edat pediàtrica,
però que també ho pot fer en l’edat adulta. Té qua-
tre períodes clínics ben diferenciats (veure taula 1).
El període de contagi comprèn des dels 3-5 dies
previs a l’inici de l’exantema fins als 4 dies poste-
riors a l’aparició d’aquest
3
. El signe patognomònic
(de diagnòstic diferencial) són les taques de Köplik
(punts blancs envoltats de mucosa vermella) que
apareixen en el període prodròmic, a la zona dels
molars, immediatament abans de l’exantema, i
desapareixen al cap de 24-48 hores
4
. Les compli-
cacions més lleus (faringitis i laringitis) apareixen
en la fase exantemàtica i les complicacions més
greus com adenitis, otitis, pneumònia, encefalitis
o púrpura trombopènica, entre altres, apareixen en
la convalescència
4
. La mortalitat és d’un per cada
mil casos.
El xarampió és una malaltia que compleix totes
les condicions per ser eliminada: el reservori és ex-
clusivament humà i la vacuna té una eficàcia protec-
tora del 95%. Consegüentment, és possible trencar
la cadena epidemiològica i interrompre la transmis-
sió endè-
mica en
un país o
una regió,
i fins i tot
a
nivell
mundial
3
.
Tot i que la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola
i parotiditis) és el sistema fonamental de preven-
ció del xarampió, té un 5% d’errades vacunals pri-
màries, fet que justifica una segona dosi, separada
com a mínim un mes per garantir la seroconversió
(formació d’anticossos)
3
. Amb percentatges alts de
cobertura vacunal, la vacunació també aconsegueix
una immunitat de grup ja que la manca de persones
Taula 1. Evolució de la malaltia del xarampió
Període
Durada
Simptomatologia
Incubació
8 - 12 dies
(des de l’exposició)
Cap
Prodròmic o catarral
3 - 4 dies
Febre alta, cefalea, somnolència, malestar general, rinitis,
conjuntivitis
Exantemàtic
5 - 6 dies
Ídem anteriors però més intensos.
Erupció cutànea.
Convalescència
3 - 4 dies
(a partir de l’exantema)
Descamació tipus furfuràcia
Disminució progressiva dels símptomes
El xarampió és molt
transmissible i de fàcil
prevenció mitjançant
la vacunació
