Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
/ Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1
33
M.J. Alonso,
vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COF de Barcelona
L. Arranz,
doctora en farmàcia, professora associada del Departament de Nutrició i Bromatologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
M. Blanco,
consultora alimetària, responsable del Departament Tècnic de l’Asociación Española de Fitoterapia y Nutrición (AFINUR)
Passat, present i futur
dels complements alimentosos
ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ
Des del punt de vista legal, els complements alimen-
tosos són fonts concentrades de nutrients (vitamines,
minerals, àcids grassos, enzims, diverses plantes...) amb
efecte nutricional o fisiològic que es presenten en la forma
dosificada de comprimits, sobres, càpsules i altres formes
similars amb la finalitat de complementar la ingesta dietèti-
ca normal. Aquests productes, que ara mateix gaudeixen
d’un marc legal prou definit, fins fa poc més d’una dècada
no comptaven amb legislació pròpia. Cal recordar que els
complements alimentosos tenen com a objectiu mantenir
un bon estat de salut i no poden ser destinats a tractar,
curar o prevenir malalties, accions només reservades als
medicaments.
A l’any 2002 va sortir publicada la Directiva 2002/46/CE
sobre aquests complements, una normativa europea que
per primer cop desenvolupava aquest tipus de productes.
Aquesta norma defineix com a nutrients només vitamines
i minerals i en la fabricació permet utilitzar només les fonts
o les formes químiques tal com apareixen en la llista II (ara
mateix ampliada per reglaments posteriors). La Directiva
2002/46/CE també considera que altres substàncies com
aminoàcids, àcids grassos o fibra podrien figurar entre els
complements, però, de moment, per un informe que ha
publicat la Comissió el 2009 sembla que aquesta ampliació
no es durà a terme en l’àmbit europeu. La directiva també
preveu establir unes quantitats màximes de vitamines i mi-
nerals tenint en compte els nivells màxims en termes de
seguretat. Per tant, ens trobem que fins que la Comissió no
decideixi legislar aquests punts, a nivell europeu hi haurà
una falta d’harmonització legislativa, però l’existència de
normatives més desenvolupades en alguns estats mem-
bres en matèria de complements, de moment serà sufi-
cient per regular-ne la comercialització en temes de lliure
comerç.
Per altra banda, la transposició de la Directiva 2002/46/
CE al nostre ordenament jurídic es va fer un any més tard
amb la publicació del Reial Decret 1275/2003, referit als
complements alimentosos. En un principi, aquesta publica-
ció va constituir un primer pas llargament esperat pel sector
dels complements que fins a aquell moment vivia en una
situació d’absència de legalitat ja que la demanda creixent
del sector feia imprescindible l’ordenació del mercat. Però
el dit Reial Decret no va ser una transposició fidel ja que hi
van incloure uns límits de vitamines i minerals que no es-
taven inclosos en la directiva europea. Per això, finalment,
l’any 2009 es va derogar i es va publicar el vigent Reial
Decret 1487/2009 relatiu als complements alimentosos,
el qual serà modificat amb la inclusió d’un nou annex III
amb altres substàncies per ser emprades en la fabricació
de complements. Aquest nou annex sortirà publicat abans
de l’estiu i té el vistiplau de la indústria alimentària que el
veu com una oportunitat de millorar la competitivitat en el
marc del mercat únic, ja que fins ara la majoria d’aquests
productes són distribuïts o importats, però pocs fabricats a
Espanya.
Així, doncs, la situació legal d’aquests productes a Eu-
ropa i sobretot a Espanya, ha canviat força ja que ha passat
de tenir un marc legal poc definit a tenir una normativa es-
pecífica, més tota la normativa alimentària que afecta tots
els aspectes dels aliments en general com la publicitat, la
seguretat i la higiene, contaminants, etiquetatge, materials
en contacte...
Des de el punt de vista d’una oficina de farmàcia, des de
l’any 2000, el control de la despesa farmacèutica per part
de l’Administració ha originat diferents polítiques orientades
tant a contenir-la com a reduir els preus dels medicaments
i a retallar els marges de l’oficina de farmàcia i la distribució
amb el consegüent impacte econòmic. Aquí, les farmàcies
tenen un recurs molt valuós per poder practicar un consell
actiu cap als productes de la cura de la salut i mitigar els
