Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
/ Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1
29
DO
litat condicionada, a més, per l’entorn socioeconòmic i
la possibilitat de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Euro-
pea. Aquest procés es va anar concretant mitjançant la
publicació de nombroses disposicions de caràcter legis-
latiu centrades en aspectes tan diversos com la presta-
ció i la despesa farmacèutica dins del sistema sanitari,
el registre d’especialitats o de tipus organitzatiu com ara
la creació d’una direcció general de farmàcia, el desen-
volupament de la farmàcia hospitalària o de la formació
farmacèutica especialitzada
2
.
L’any 1982, va acabar la primera legislatura de la
democràcia espanyola i els resultats de les eleccions
celebrades aquell any van atorgar la victòria al Partido
Socialista Obrero Español. Aquest fet havia de provo-
car canvis importants en el sistema sanitari en general
(Llei general de sanitat de 1986, Llei del medicament de
1990) i també la prossecució del debat encetat sobre el
futur de la professió farmacèutica. En aquest sentit, un
fet molt important fou la publicació del RD 2708/1982
sobre les especialitats farmacèutiques en la gestació del
qual i a banda del Consejo General i d’alguns degans, hi
van tenir un paper destacat la Asociación Española de
Farmacéuticos de Hospital (AEFH), de Farmacéuticos
Analistas (AEFA) i de la indústria (AEFI)
3
.
Efectivament, en alguns sectors de la professió hi
havia un cert grau de preocupació per la situació de la
Farmàcia i pel seu futur. Es volia aprofundir en l’anàlisi
de la realitat i formular propostes. De Miguel
4
expressa
aquesta inquietud amb els següents termes: “La profe-
sión farmacéutica –ya en el umbral del siglo XXI – pare-
ce que tiene más problemas de los que ella sola puede
resolver. Muchos de los problemas son seculares; otros
están relacionados con las pautas de desarrollo y las
contradicciones que ese desarrollo ha supuesto para la
estructura social y sanitaria española de las últimas dé-
cadas... Este callejón sin salida parece que solo puede
abrirse superando los propios condicionantes del mer-
cado; esto es, con el abandono por parte de los farma-
céuticos del pobre papel que la organización sanitaria
capitalista les ha reservado.”
Un document sobre “Política general del Ministerio
de Sanidad y Consumo” (maig, 1993) destacava la ne-
cessitat de fer una anàlisi en els termes se
promoverá la realización de un estudio sobre el futuro de
los farmacéuticos y las farmacias“ i, mes tard, en el do-
cument Política farmacéutica del Ministerio de Sanidad
y Consumo, i afegeix: “…proyectos de reforma sanitaria
en los que estamos trabajando aún no está suficiente-
mente perfilada y concreta la inserción del farmacéutico.
Por eso hemos sugerido la realización de un profundo
análisis…ante la perspectiva del año 2000… Este aná-
lisis en profundidad podría permitir clarificar… y propor-
cionar un marco para la discusión de las soluciones que
consideremos más convenientes”. Algunes d’aquestes
propostes les va fer, el mes de maig de 1983, Ernest
Lluch, aleshores ministre de Sanitat i Consum, davant
l’Assemblea de Col·legis Farmacèutics, i de ben segur
van tenir relació amb la reunió que poc després s’havia
de convocar a Almagro
4
.
Els protagonistes
Els farmacèutics que signaren l’informe foren: E. Al-
bors (director tècnic de Lab. Lacer SA i president d´AEFI),
F. Álvarez (oficina de farmàcia), I. Arias (cap del servei
de farmàcia, Hosp. Xeral Vigo i vicepresident AEFH), A.
Benítez (cap del servei de farmàcia, Hosp. Virgen de la
Luz, Cuenca i vocal AEFH), J. Bolós (adjunt de càtedra de
fisicoquímica i vicedegà de la Facultat de Farmàcia, Bar-
celona), J. Bonal (cap del servei de farmàcia de l’Hosp.
Santa Creu i Sant Pau, Barcelona), R. Canela (cap de con-
trol de qualitat dels Lab. Ferrer Internacional S.A. i vocal
de la junta catalana AEFI), J. Casati (oficina de farmàcia),
J. Cobreros (director d’Analisis Clínicos i vicepresident
AEFA), E. de Luna (tècnic de registres Antibióticos SA
i tresorer AEFI), C. Fernández (cap del Lab. Normativo,
govern basc, president AEFA), R. Fernández (oficina de
farmàcia), J. Giráldez (cap de servei de farmàcia, Clíni-
ca Universitària, Pamplona i president AEFH), J. Ramon
(analista, vicepresident AEFA), J.M. Guardiola (cap del
Servei de Bioquímica Clínica, Clín. Puerta de Hierro, Ma-
drid i vicepresident AEFA), V. Jiménez (cap de servei de
farmàcia, Hosp. General Sanjurjo, València i vocal AEFH),
S. Martínez (analista, vocal COF Madrid), A. Rodríguez
(cap de secció del Servei de Bacteriologia, Hosp. Gene-
ral, President COF Ciudad Real, vocal AEFA), F. Sánchez
