Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
/ Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1
5
La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) es de-
fineix com un creixement histològic de la glàndula
prostàtica que, d’una banda, provoca l’obstrucció de
la uretra i dificulta el flux urinari i el buidament vesical,
i de l’altra, altera el to muscular del coll de la bufeta
urinària i de la musculatura llisa de la pròstata i pro-
dueix un efecte irritant. Clínicament es manifesta pels
símptomes del tracte urinari inferior (STUI)
1
.
La pròstata és una glàndula sexual de l’home,
localitzada a la pelvis anatòmica. La funció principal
que té és la producció del líquid prostàtic que intervé
en la fertilitat masculina ja que afavoreix el transport
dels espermatozous i la supervivència. També sosté
la base de la bufeta i participa en la continència de la
micció
2
. El pes de la pròstata normal és de 10-15 g i es
considera hiperplàsia quan el pes és superior a 30 g
3
.
Prevalença i etiologia
És el tumor benigne més freqüent en l’home de
més de 50 anys. La prevalença depèn de l’edat i co-
mença a partir dels 40 anys. Als 60 ja afecta més del
50% dels homes, i als 85 el percentatge és superior
al 90%. En conseqüència, l’envelliment progressiu de
la població farà que sigui una patologia cada vegada
més prevalent
1,3
.
La glàndula prostàtica és una estructura que depèn
de la testosterona per desenvolupar-se i funcionar.
Dins de la cèl·lula prostàtica, l’enzim 5-alfa-reducta-
sa transforma la testosterona en dihidrotestosterona
(DHT), que és el metabòlit actiu mediador del creixe-
ment prostàtic.
L’etiologia és multifactorial. Actualment, l’únic fac-
tor del qual hi ha prou evidència per relacionar-lo amb
la HPB és l’edat. També s’ha relacionat amb l’estat
hormonal del pacient o l’obesitat
1,4
.
L’HBP és la patologia urològica per la qual els ho-
mes consulten més el metge a partir dels 40 anys
3
. En
diferents estudis s’ha vist, però, que en molts casos
està infradiagnosticada i infratractada
4
. En un estudi
a Itàlia van veure que menys del 50% dels homes
simptomàtics consultava el metge i els motius eren,
principalment, considerar-los símptomes normals de
l’edat (70%), l’escepticisme sobre l’eficàcia del trac-
tament (50%) o la por de la cirurgia (25%)
5
.
Diagnòstic
El pacient diagnosticat d’HBP sol consultar per pri-
mera vegada el metge a causa d’algun símptoma del
tracte urinari inferior. Els STUI, però, no són només
característics de l’HBP sinó que també es presenten
en altres patologies (taula 1) i, per tant, cal dur a terme
un diagnòstic diferencial
1,3
.
No hi ha unanimitat entre les diferents guies pel
que fa a la recomanació de diferents proves a fer per
al diagnòstic. Les que es consideren imprescindibles
són
1,6,7
:
- Una anamnesi que inclogui l’índex internacional de
A. Coma,
farmacèutica, Direcció de Farmàcia, Regió Sanitària Barcelona.
C. Ibáñez,
farmacèutica, Direcció de Farmàcia, Regió Sanitària Barcelona.
C. Alerany,
farmacèutica, Servei de Farmàcia, Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Tractament farmacològic
de la hiperplàsia benigna de pròstata
FARMACOTERÀPIA
Taula 1. Patologies que també poden cursar amb STUI
3
PATOLOGIES
• Diabetis
• Insuficiència cardíaca
• Parkinson
• Esclerosi múltiple
• Antecedents de malalties de transmissió sexual
• Malaltia vesical
• Orquitis
• Malaltia rectal
Taula 2. Fàrmacs amb efecte sobre el tracte urinari
3
GRUP DE FÀRMACS
• Diürètics ( augmenten la freqüència de la micció)
• Antagonistes del calci
(disminueixen la contractilitat vesical)
• Antidepressius tricíclics (augmenten el to prostàtic)
• Antihistamínics de primera generació
(disminueixen la contractilitat vesical)
