Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 /
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
14
A. Camacho,
resident de farmàcia, Servei de Farmàcia, Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia.
R. M. Parés,
farmacèutica adjunta, Servei de Farmàcia. Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia.
A. Perelló ,
cap de servei de farmàcia, Servei de Farmàcia, Hospital d’Igualada, Consorci Sanitari de l’Anoia.
Insuficiència renal associada a VIH
ASSISTÈNCIA
La primera associació entre infecció pel virus de la
immunodeficiència humana (VIH) tipus 1 i malaltia renal
apareix en un estudi publicat l’any 1984 que destacava
la relació de la síndrome d’immunodeficiència adquirida
amb la glomeruloesclerosi focal i segmental com a prin-
cipal dany renal
1
.
Actualment, l’afectació de la funció renal és una com-
plicació relativament freqüent en pacients amb infecció
VIH
2
. El deteriorament renal en pacients en tractament
antiretroviral no el produeix exclusivament la toxicitat del
tractament sinó que hi ha una interacció complexa entre
factors de risc individuals, efectes relacionats amb el vi-
rus i la toxicitat intrínseca del tractament antiretroviral.
L’aparició del tractament antiretroviral de gran activi-
tat (TARGA), principalment en l’última dècada, ha donat
com a resultat una reducció de la morbiditat i la mortalitat
d’individus infectats per VIH
3
, no obstant això, amb una
esperança de vida de la població infectada cada cop més
alta, en aquests últims anys la perspectiva del pacient ha
canviat i l’aparició d’afeccions comunes i cròniques que
poden desencadenar una malaltia renal crònica (MRC)
augmenta. En la població general, l’MRC té una trans-
cendència multiorgànica considerable que podria tenir
connotacions especials en pacients infectats pel virus.
Epidemiologia
Últimament, diferents estudis de cohorts han posat
de relleu la importància de les complicacions renals en
pacients amb infecció VIH tipus 1 com una causa de mor-
bimortalitat
4-8
, motiu pel qual cal saber els antecedents i
com aquestes s’han distribuït en el temps.
Un primer estudi
4
que examinava les tendències a
les malalties consignades en certificats de defunció que
mencionaven pacients amb infecció per VIH, va eviden-
ciar un canvi en el període comprés entre 1995 i 1999
amb un descens de la proporció de malaltia per citome-
galovirus, anorèxia/caquèxia i demència o encefalopatia,
mentre que per septicèmia, malaltia hepàtica, renal i car-
díaca van mostrar un increment de la prevalença.
Un altre estudi
5
molt similar i més pròxim en el temps
examinà les causes de mort que constaven als certificats
de defunció de persones infectades per VIH en l’era ini-
cial amb TARGA i la conclusió va ser que la mort no prò-
piament per SIDA havia reemplaçat la mort per malaltia
SIDA (incidència de tumors i infeccions oportunistes) als
Estats Units, i la malaltia renal apareixia com a primera
causa en un 12,2% de casos.
Vist el canvi de tendència en les causes de mort del
pacient VIH i com s’ha produït un augment progressiu
d’altres malalties no associades directament a la immu-
nodeficiència, sorgeix un interès creixent per estudiar les
raons de l’increment en la prevalença d’MRC en aquest
grup de pacients.
Un estudi
6
de cohorts multicèntric fet amb 2.057 do-
nes infectades pel virus va avaluar la proporció de pro-
teïnúria com a principal manifestació d’afectació renal,
va determinar quins eren els principals factors predictius
per regressió logística multivariable i els factors que es-
tarien associats al desenvolupament de fracàs renal.
En aquesta cohort es va detectar la presència d’un
32% de proteïnúria com a predictiu d’aquesta. L’anàlisi
inicial d’orina incloïa: la raça negra, un recompte absolut
de limfòcits CD4 < 200 mm
3
, una alta càrrega d’RNA viral
(còpies/mL) i la presència d’anticossos antihepatitis C.
Entre els factors associats amb desenvolupament de
fracàs renal s’hi van incloure: recompte absolut de limfò-
cits CD4 < 200 mm
3
, albúmina baixa, càrrega d’RNA viral
(còpies/mL), nivells elevats de creatinina sèrica i pressió
arterial sistòlica elevada.
Un últim estudi
7
que reflecteix el rol directe del ronyó
en la modulació de la malaltia VIH o com una funció renal
alterada pot actuar com a marcador de comorbiditat ele-
vada en aquest grup de pacients. En l’era TARGA es van
