Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 /
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
8
COTERÀPIA
e vida del pacient. L’abordatge terapèutic
pot variar segons l’edat, el tipus de simptomatologia,
les complicacions que té el pacient i l’afectació de la
qualitat de vida
1,6,15
.
Es considera com a llindar de milloria clínicament
significatiu i perceptible quan, amb el tractament,
l’escala IPSS millora un mínim de tres punts amb rela-
ció al punt basal del diagnòstic
15,16
.
Hi ha tres opcions terapèutiques possibles que de-
penen de factors diferents:
- Consells sobre estil de vida
- Tractament farmacològic
- Tractament quirúrgic
Consells d’estil de vida
La taula 5 recull les recomanacions que es donen
als pacients amb HBP per millorar els símptomes i la
qualitat de vida.
Una revisió va mostrar que després d’un segui-
ment d’entre 2.6 i 5 anys, un 16% dels homes mante-
nien els símptomes estables i un 38% van millorar
17
.
Tractament farmacològic
Quan les mesures d’estil de vida no són suficients,
és pot optar pel tractament farmacològic.
Els tractaments farmacològics no són tan efi-
caços com els quirúrgics, però aporten prou millora
simptomàtica amb pocs efectes secundaris. Al voltant
del 60% dels pacients tractats milloren els símpto-
mes de manera clínicament significativa
13,15
.
Els dos grups farmacològics amb indicació per al
tractament dels STUI en pacients amb HBP són:
- Blocadors alfa- adrenèrgics(
α
- blocadors)
- Inhibidors de la 5-alfa-reductasa (5-ARI)
Per raó del mecanisme d’acció els
α
-blocadors
serveixen únicament per reduir la simptomatologia i,
en canvi, els 5-ARI actuen també reduint el volum
prostàtic. Durant el primer any de tractament els
α
-blocadors són més efectius que els 5-ARI en la mi-
llora dels símptomes
13,15
.
D’altra banda, a vegades també s’utilitzen extrac-
tes de plantes tot i que l’evidència de l’eficàcia és li-
mitada.
Fa poc s’ha estudiat el paper que poden tenir altres
grups farmacològics com els anticolinèrgics o els inhi-
bidors de la fosfodiesterasa-5 (inhibidors 5-PDE) en el
tractament de l’HBP.
S’ha vist que els fàrmacs anticolinèrgics milloren
els STUI i estan indicats en el tractament de bufe-
ta hiperactiva o problemes de buidatge, tant en ho-
mes com en dones. L’ús en monoteràpia, però, està
contraindicat per al tractament de l’HBP a causa de
la possibilitat d’un buidatge incomplet de la bufeta o
de desenvolupar retenció urinària (13). Les últimes re-
comanacions indiquen que en HBP podrien ser útils
en combinació amb un
α
-blocador en pacients amb
simptomatologia especialment irritant que presentin
també síndrome de bufeta hiperactiva, residu post-
miccional menor a 200ml i que no hagin millorat amb
monoteràpia amb el
α
-blocador. Cal precaució, però, si
hi ha símptomes obstructius
13,17,18
.
Els inhibidors 5-PDE estan indicats en la disfunció
erèctil i han demostrat també una millora dels STUI
comparats amb placebo ja que han reduït l’IPSS en-
tre un 17% i un 35%
9,13,19
. Encara que no hi ha prou
evidència de l’efecte a llarg termini, sembla que
podrien ser útils en pacients amb disfunció erèctil
que paral·lelament pateixen STUI, com en el cas de
l’HBP
18,19
. Tampoc no hi ha prou evidència per recoma-
nar-los en combinació
20
. Últimament han rebut la indi-
cació per al tractament dels STUI en HBP en diferents
països, però encara no a Espanya.
Encara no hi ha prou evidència sobre el paper que
poden jugar els fàrmacs ß-3-agonistes(18).
Blocadors
α
-adrenèrgics
Actuen blocant els receptors
α
-1 adrenèrgics que
estan en el coll vesical, la uretra prostàtica i la pròs-
tata. Aquest bloqueig permet una relaxació de la fi-
bra muscular llisa, disminueix la resistència uretral a
la sortida de l’orina i facilita la micció. Hi ha diferents
subtipus de receptor
α
-1 adrenèrgics (A, B, D, L) i el
predominant en la pròstata és el subtipus
α
-1A en un
98%
21
.
Els primers fàrmacs que es van utilitzar eren
α
-blocadors no selectius que actuen tant sobre el re-
ceptor
α
-1 com en l’
α
-2, però presenten importants
