Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1 /
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
6
COTERÀPIA
es prostàtics (IPSS)
- Una exploració física completa que inclogui tacte rectal
- Una analítica d’orina
Anamnesi
L’anamnesi valorarà els antecedents de malaltia
prostàtica i la presència d’altres malalties que poden
presentar els STUI com a símptomes. Per altra ban-
da, serà important preguntar també si el pacient pren
algun fàrmac que pugui afectar el funcionament del
sistema urinari (taula 2) i per l’estil de vida que porta
(consum de cafeïna, alcohol o la quantitat de líquids)
1,3,4
.
La taula 3 presenta una llista dels STUI que es clas-
sifiquen en dos tipus: obstructius o de buidament i
irritatius o d’ompliment. Els símptomes irritatius són
els que interfereixen més en la vida diària del pacient
i en la qualitat de vida
3
.
Per valorar la gravetat dels STUI s’utilitzen esca-
les internacionals com l’AUA (American Urological
Association Symptoms Index) o, en el nostre entorn,
l’escala IPSS (International Prostate Symptom Score)
(taula 4). És un qüestionari autoadministrat pel pacient
que consta de dues parts
4,8
:
- Determinació del grau de gravetat: set preguntes
puntuades del 0 al 5.
• lleu: IPSS < 8 punts
• moderada: IPSS entre 8-19 punts
• greu: IPSS > 20 punts
La puntuació de la gravetat de la simptomatologia va de
0 a 35 punts i com més alta, més greu és.
- Determinació del grau d’ afectació de la qualitat de
vida: una pregunta
• lleu: 0-2 punts
• moderada: 3 punts
• greu: IPSS 4-6 punts
No sempre hi ha una relació directa entre la grave-
tat dels símptomes i el grau d’afectació de la qualitat
de vida. Aquest factor por variar segons el pacient
1,4
.
Exploració física i proves analítiques
Les principals proves que es duen a terme són
3,9
:
- Exploració física general amb palpació abdominal: per
descartar infecció urinària o altres signes d’afectació
renal.
- Valoració de la freqüència i del volum miccionals.
- Tira reactiva d’orina: per identificar les complicacions
de l’HBP i per descartar malalties que cursen amb
clínica similar. Si és normal i el pacient presenta STUI
cal continuar l’estudi de l’HBP.
- Tacte rectal: és imprescindible fer-lo correctament.
És molt simple, fàcil i ràpid. Cal, però, explicar la pro-
va al pacient amb delicadesa i dur-la a terme amb la
bufeta buida.
El tacte rectal és molt útil per determinar la mida,
però també la forma, l’heterogeneïtat, la consistència
i la sensibilitat de la pròstata. Permet fer un diagnòstic
diferencial amb relació al carcinoma prostàtic (CaP) i la
prostatitis. La pròstata normal té la mida d’una castan-
ya, sense nòduls, amb vores llises ben delimitades, és
mòbil i indolora
1,3
.
Tot i això, un tacte rectal normal no descarta un
CaP ja que en fase precoç es considera que mitjançant
el tacte rectal només és detecten un 10% dels casos.
L’ús conjunt del tacte rectal i el resultat de la determi-
nació de l’antigen prostàtic específic, prostate speci-
fic antigen (PSA), permeten excloure la presència de
CaP entre altres
6
.
Taula 3: Relació dels tipus de STUI que es presenten en la HBP
1,3
SÍMPTOMES OBSTRUCTIUS
SÍMPTOMES IRRITANTS
• Retard de l’inici de la micció
• Disminució del calibre i de la força del doll
• Micció intermitent o prolongada
• Degoteig postmiccional
• Sensació de micció incompleta
• Retenció urinària
• Incontinència per sobreeiximent
• Pol·laciúria
• Nictúria
• Micció imperiosa
• Incontinència d’urgència
• Dolor suprapúbic
