Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
/ Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1
11
FARMACOT
càncer de pròstata i es mostra significativa en casos de
càncer de grau baix i no va mostrar associació en els de
grau elevat
34
. Per altra banda, tot i que la informació so-
bre el risc de càncer de mama en homes en tractament
amb finasterida no és concloent, diferents països han
inclòs aquesta alerta a la fitxa tècnica
17,28
.
Tractament combinat
Atès que la diana terapèutica dels dos grups far-
macològics és diferent, una opció de tractament és
utilitzar l’associació. Es poden combinar dos fàrmacs
en monoteràpia o administrar una presentació amb
combinació a dosis fixes. Actualment, només està
comercialitzada la combinació de tamsulosina (TA) +
dutasterida (DU) amb indicació per al tractament dels
STUI moderats-greus i la reducció del risc de RAO i de
cirurgia. La dosi recomanada és d’una càpsula cada
24h de tamsulosina (0,4mg) + dutasterida(0,5mg)
29
.
De les diferents combinacions possibles hi ha estu-
dis sobre la de finasterida amb diferents
α
-blocadors,
principalment doxazosina, com en el MTOPS
14
i de
dutasterida amb tamsulosina com l’estudi Com-
bAT(35,36). No s’han trobat diferències en la farmaco-
cinètica i la farmacodinàmica de la combinació amb re-
lació a la dels productes per separat
13
. Per altra banda,
no hi ha evidència que justifiqui que l’associació de TA
+ DU sigui millor que la de finasterida amb qualsevol
blocador
α
-1 adrenèrgic
13, 37
.
L’estudi i l’anàlisi dels resultats del MTOPS i del
CombAT demostren que en el primer any o any i mig
de tractament la combinació té la mateixa eficàcia que
els
α
-blocadors en monoteràpia. A llarg termini (2-4 anys)
en l’IPSS hi ha diferències estadísticament
entre la combinació i la monoteràpia però no és clínica-
ment significativa basant-se en la reducció mínima de
tres punts. Sí que es va veure en els pacients amb pròs-
tata >40nl/ml una reducció del risc de RAO i cirurgia amb
relació a la monoteràpia amb
α
-blocadors, però no a la
monoteràpia amb 5-ARI
14,35,36,37
.
Les reaccions adverses de la combinació són su-
periors que en monoteràpia tant en l’ MTOPS com en
el CombAT (ex: 28% en comparació al 21% amb DU i
19% amb TA), per causa sobretot dels trastorns de la
funció sexual. Tot i així, en el estudi CombAT, els aban-
donaments per reaccions adverses van ser similars en
tots els grups. Sí que es va observar una més gran
incidència de insuficiència cardíaca amb la combina-
ció i amb TA sola en comparació amb la DU(29,34).
A l’estudi a quatre anys s’observa que la incidència
d’efectes adversos disminueix amb el temps de trac-
tament tant en la combinació com en monoteràpia
29,36
.
S’ha considerat que en mostrar els dos grups far-
macològics resultats en temps diferents, l’ús de com-
binacions a dosis fixes pot no ser d’utilitat especial-
ment a l’inici del tractament
17,37
. Un altre motiu per
no utilitzar la combinació a dosis fixes és que alguns
estudis han mostrat que es possible la retirada del blo-
cador
α
-1 adrenèrgic als 6-12 mesos del tractament
combinat, sense recurrència en els símptomes
9,13,17,37
.
Fitoteràpia
Els extractes de plantes medicinals constitueixen una
opció terapèutica popular per raó del perfil favorable de
seguretat que ofereixen ja que entre d’altres avantatges
