Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
/ Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1
17
FARMASSIS
pacients amb ClCr inferior a 50 ml/min, excepte quan no
hi ha altres alternatives.
En la població seleccionada que formava part dels as-
saigs clínics amb estret monitoratge de la funció renal,
tenofovir va semblar associat a baix risc de nefrotoxicitat
i aquest efecte advers passa amb més freqüència en pa-
cients amb predisposició de malaltia renal o comorbilitat
25
.
S’han identificat diferents factors de risc per desen-
volupar nefrotoxicitat amb l’ús de tenofovir, entre altres
la presència de MRC prèvia, l’administració conjunta
amb altres nefrotòxics, un pes corporal baix, més edat i
un recompte baix de limfòcits CD4
26
.
No obstant això, alguns informes de casos i controls
i diversos estudis observacionals han trobat evidència de
toxicitat renal potencial induïda pel tractament de tenofo-
vir, en la majoria de casos incloent-hi tubulopatia proximal
amb síndrome de Fanconi i diabetis insípida nefrogènica.
Tenofovir és excretat al ronyó mitjançant els proces-
sos de filtració glomerular i secreció tubular activa amb
flux mitjançant dos transportadors principals: OAT-1 i
MRP4 (imatge 1).
Determinats polimorfismes en gens que codifiquen
les proteïnes transportadores de tenofovir a les cèl·lules
dels túbuls proximals renals, concretament determinats
haplotips del gen ABCC2 i del gen ABCC4, s’han asso-
ciat també a un risc més alt de nefrotoxicitat amb l’ús
d’aquest fàrmac
28
.
Inhibidors de la transcriptasa inversa NO
anàlegs de nucleòtids/nucleòsids (ITINN)
Són metabolitzats per via hepàtica i no necessiten
ajust de dosi en cas d’MRC.
Presenten un perfil renal segur en assaig
L’eliminació durant la diàlisi és escassa a causa de la
unió elevada a proteïnes plasmàtiques.
Inhibidors de la proteasa (IP)
Fonamentalment, es metabolitzen per via hepàtica i
no necessiten ajust de dosi en cas d’MRC.
Lamajoria dels IP s’uneixen en gran proporció a proteïnes
plasmàtiques i n’impedeixen la depuració durant la diàlisi.
En el cas concret d’indinavir, l’excreció urinària repre-
senta al voltant d’un 10% del principi actiu. Es tracta de
l’IP associat més sovint a efectes tòxics renals que inclou
entre altres: cristal·lúria i nefrolitiasi
29
. Diversos estudis
retrospectius i prospectius fan una estimació de 8-10 ca-
sos/100 tractaments-any i com a factors de risc per des-
envolupar nefrolitiasi: pH urinari > 6, nivell baix de massa
magra corporal, hidratació inadequada, nivells plasmàtics
de fàrmac alts, VHC i VHB crònic, teràpia concomitant
amb dosi baixa de ritonavir o altres nefrotòxics
30
.
Habitualment, la majoria de símptomes urològics i
l’elevació de creatinina sèrica es normalitzen setmanes
després de discontinuar el tractament.
I en el cas d’atazanavir, s’han comunicat casos de ne-
frolitiasi i nefritis intersticial amb una incidència estimada
molt baixa. Es consideren factors de risc: deshidratació,
orina alcalina i història prèvia de nefrolitiasi.
L’estudi EuroSida
31
va fer una estimació que la inci-
dència en risc relatiu un cop ajustats els factors de risc
tradicionals de desenvolupar MRC per exposició acu-
mulativa de tenofovir que van ser d’1,16; indinavir 1,12
atazanavir 1,12; lopinavir/ritonavir 1,08; amb tots els in-
crements significatius. Cap altre fàrmac va ser associat
amb incidència d’MRC.
Inhibidors de la integrasa
Presenten metabolisme hepàtic amb eliminació renal
limitada. No es recomana fer cap ajust posològic. La de-
puració durant la diàlisi és desconeguda, motiu pel qual
pot ser convenient administrar la dosi després de la diàlisi.
Inhibidors del coreceptor CCR5
L’únic fàrmac comercialitzat actualment, maraviroc,
fonamentalment presenta metabolisme hepàtic a través
de CYP3A4.
Només es recomana un ajust de dosi en pacients
